[et_pb_section fb_built=\u00bb1″ _builder_version=\u00bb4.16″ global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_row _builder_version=\u00bb4.16″ background_size=\u00bbinitial\u00bb background_position=\u00bbtop_left\u00bb background_repeat=\u00bbrepeat\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_column type=\u00bb4_4″ _builder_version=\u00bb4.16″ custom_padding=\u00bb|||\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb custom_padding__hover=\u00bb|||\u00bb][et_pb_text admin_label=\u00bbIntro\u00bb _builder_version=\u00bb4.27.6″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]<\/p>\n
Imagina aix\u00f2: camines per Barcelona, amb un caf\u00e8 a la m\u00e0, esquivant multituds de turistes que es fan selfies davant la Sagrada Fam\u00edlia. Baixes per un agradable bulevard de vianants arbrat durant uns deu minuts, gires una cantonada i, de sobte \u2014pam!<\/i> Et trobes davant del que sembla un palau reial de conte de fades, desbordant de ma\u00f3 vermell, mosaics intricats, c\u00fapules de cer\u00e0mica de colors i jardins exuberants. <\/p>\n
Consultes el teu mapa. Has creuat accidentalment un portal cap a una novel\u00b7la fant\u00e0stica? <\/p>\n
No. Acabes d’arribar al Recinte Modernista de Sant Pau<\/b> \u2014que, ho creguis o no, va ser un hospital p\u00fablic en ple funcionament durant gaireb\u00e9 un segle. Si la teva idea d’un hospital \u00e9s de llums de ne\u00f3, terres de lin\u00f2leum i una lleugera olor de desesperaci\u00f3, Sant Pau \u00e9s aqu\u00ed per redefinir completament les teves expectatives m\u00e8diques. <\/p>\n
[\/et_pb_text][et_pb_text admin_label=\u00bbPau Gil\u00bb _builder_version=\u00bb4.27.7″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]<\/p>\n
Per entendre com va sorgir aquest miracle arquitect\u00f2nic, hem de retrocedir a finals del segle XIX a Barcelona. En aquella \u00e8poca, la principal instal\u00b7laci\u00f3 m\u00e8dica de la ciutat era l’Hospital de la Santa Creu<\/i> medieval, situat al barri atape\u00eft i ombr\u00edvol del Raval. Estava massificat, antiquat i necessitava desesperadament una millora.<\/p>\n
Apareix Pau Gil<\/b>, un ric banquer catal\u00e0 que vivia a Par\u00eds. Quan Gil va morir el 1896, el seu testament contenia una instrucci\u00f3 for\u00e7a espec\u00edfica: una gran part de la seva fortuna s’havia d’utilitzar per construir un hospital nou i d’\u00faltima generaci\u00f3 a Barcelona. Nom\u00e9s hi havia dues condicions principals:<\/p>\n La ciutat va combinar el llegat de Gil amb l’organitzaci\u00f3 existent de la Santa Creu, donant lloc al nom formal: Hospital de la Santa Creu i Sant Pau<\/i>.<\/p>\n [\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row _builder_version=\u00bb4.27.6″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_column type=\u00bb4_4″ _builder_version=\u00bb4.27.6″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_text admin_label=\u00bbT\u00edtol Domenech\u00bb _builder_version=\u00bb4.27.6″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]<\/p>\n [\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row column_structure=\u00bb3_5,2_5″ _builder_version=\u00bb4.27.6″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_column type=\u00bb3_5″ _builder_version=\u00bb4.27.6″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_text admin_label=\u00bbDom\u00e8nech\u00bb _builder_version=\u00bb4.27.6″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]<\/p>\n A qui truques quan vols construir un hospital revolucionari i bonic? El 1901, la feina va ser per a Llu\u00eds Dom\u00e8nech i Montaner<\/b>. <\/p>\n Si Antoni Gaud\u00ed \u00e9s el rei indiscutible del Modernisme<\/i> catal\u00e0 (Art Nouveau), Dom\u00e8nech i Montaner \u00e9s el pr\u00edncep brillant i altament sofisticat que, sens dubte, tenia millors habilitats organitzatives. Dom\u00e8nech no era nom\u00e9s un arquitecte; era un aut\u00e8ntic home del Renaixement \u2014un pol\u00edtic, editor, professor i historiador. De fet, va ser professor de Gaud\u00ed a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona! <\/p>\n Dom\u00e8nech creia en una idea radical per a principis del segle XX: la bellesa cura<\/b>.<\/p>\n Va teoritzar que els pacients es recuperarien m\u00e9s r\u00e0pidament si estiguessin envoltats de llum natural, aire fresc, art i natura, en lloc de parets blanques est\u00e8rils. En lloc de construir un gratacel gegant i depriment de malaltia, va dissenyar una miniciutat de 28 pavellons independents envoltats de jardins paisatg\u00edstics. <\/p>\n \u00abL’arquitectura t\u00e9 un valor terap\u00e8utic. Un entorn agradable, envoltat de natura i bellesa, d\u00f3na tranquil\u00b7litat als malalts i accelera la seva recuperaci\u00f3.\u00bb<\/i> \u2014 Llu\u00eds Dom\u00e8nech i Montaner (resum filos\u00f2fic)<\/p>\n<\/blockquote>\n Dom\u00e8nech va dedicar els \u00faltims anys de la seva vida a aquesta obra mestra. Quan va morir el 1923, el seu fill, Pere Dom\u00e8nech i Roura, va prendre el relleu, acabant el complex principal per a la seva inauguraci\u00f3 oficial el 1930 pel rei Alfons XIII. <\/p>\n [\/et_pb_text][\/et_pb_column][et_pb_column type=\u00bb2_5″ _builder_version=\u00bb4.27.6″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/www.barcelonina.com\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/Domenech.jpeg\u00bb alt=\u00bbLlu\u00eds Dom\u00e8nech i Montaner\u00bb title_text=\u00bbDom\u00e8nech\u00bb _builder_version=\u00bb4.27.6″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][\/et_pb_image][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row _builder_version=\u00bb4.27.6″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_column type=\u00bb4_4″ _builder_version=\u00bb4.27.6″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_text admin_label=\u00bbDescripci\u00f3\u00bb _builder_version=\u00bb4.27.6″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]<\/p>\n Passejar per Sant Pau \u00e9s com passejar per un museu d’art a l’aire lliure. Dom\u00e8nech i Montaner va combinar t\u00e8cniques de construcci\u00f3 tradicionals catalanes \u2014com la famosa volta catalana<\/i>\u2014 amb elements de renaixement g\u00f2tic i una explosi\u00f3 d’exuber\u00e0ncia modernista. <\/p>\n Aqu\u00ed teniu algunes de les caracter\u00edstiques arquitect\u00f2niques que fan de Sant Pau un lloc tan especial:<\/p>\n L’angle de la llum:<\/b> Dom\u00e8nech va alinear deliberadament el complex en un angle de 45 graus respecte a la quadr\u00edcula est\u00e0ndard de l’Eixample de Barcelona. Per qu\u00e8? Per captar la m\u00e0xima llum solar di\u00e0ria possible i per capturar la brisa marina fresca per a una ventilaci\u00f3 natural. <\/p>\n<\/li>\n El secret subterrani:<\/b> Per mantenir els jardins de la superf\u00edcie serens i lliures d’obstacles, l’arquitecte va construir m\u00e9s d’un quil\u00f2metre de t\u00fanels subterranis que connectaven tots els pavellons. Metges, subministraments, menjar i fins i tot lliteres de pacients es movien silenciosament sota terra, deixant els jardins assolellats de dalt dedicats exclusivament a la relaxaci\u00f3 dels pacients. <\/p>\n<\/li>\n Cromoter\u00e0pia:<\/b> Les teulades estan cobertes de rajoles de cer\u00e0mica vidriada que brillen sota el sol mediterrani com escates de drac. Dins dels pavellons, les parets presenten delicats patrons florals, rajoles de colors pastel suaus i vitralls que filtren la llum solar en colors relaxants. <\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n [\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row column_structure=\u00bb1_2,1_2″ _builder_version=\u00bb4.27.6″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_column type=\u00bb1_2″ _builder_version=\u00bb4.27.6″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_code admin_label=\u00bbINSTA MAQUETA SANT PAU\u00bb _builder_version=\u00bb4.27.6″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]<\/p>\n\n
El cervell: Llu\u00eds Dom\u00e8nech i Montaner<\/h2>\n
\n
Arquitectura: Mosaics, T\u00fanels i Raigs de Sol<\/h2>\n
\n
\n