{"id":2005,"date":"2017-03-20T13:02:51","date_gmt":"2017-03-20T12:02:51","guid":{"rendered":"http:\/\/barcelonina.com\/?p=2005"},"modified":"2018-03-17T11:34:02","modified_gmt":"2018-03-17T10:34:02","slug":"lestacio-de-franca-o-a-les-portes-de-barcelona","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.barcelonina.com\/ca\/blog\/lestacio-de-franca-o-a-les-portes-de-barcelona\/","title":{"rendered":"L\u2019Estaci\u00f3 de Fran\u00e7a o a les portes de Barcelona"},"content":{"rendered":"

\u201cL\u2019Estaci\u00f3 de Fran\u00e7a va ser la catedral laica de Barcelona, quan d\u00e9u era fugir.\u201d<\/em><\/strong>
\nJosele Sang\u00fcesa, m\u00fasic i escriptor<\/p>\n

Malgrat que, al 1848, la primera l\u00ednia de ferrocarril que va funcionar a Espanya<\/strong> ho va fer entre Barcelona<\/strong> i Matar\u00f3<\/strong>, la Ciutat Comtal no va tenir fins a 1929 una estaci\u00f3 adequada a la seva categoria, a l’estil de les de Par\u00eds, Mil\u00e0 o Li\u00f3.<\/p>\n

\"Estaci\u00f3n<\/a>L’edifici de l’Estaci\u00f3 de Fran\u00e7a, en un principi anomenat Barcelona-T\u00e9rmino<\/strong>, es va projectar al 1900<\/strong> i no es va concloure fins a la d\u00e8cada dels anys trenta<\/strong>. Moltes i diverses van ser les causes. Des de 1898, la companyia ferrovi\u00e0ria MZA disposava dels terrenys per construir l’estaci\u00f3 per\u00f2, en realitat, solament disposava d’un munt de problemes: les instal\u00b7lacions obsoletes de l’antiga estaci\u00f3; un desenvolupament urban\u00edstic molt avan\u00e7at que no deixava moltes opcions a seguir; limitacions geogr\u00e0fiques: mar a l’est, muntanya a l’oest; trams de muralla que encara cenyia parts del casc vell; el pas del Rec Comtal, un vell canal de prove\u00efment d’aigua a la ciutat d’origen rom\u00e0… i a tot aix\u00f2 se sumava el problema del tra\u00e7at de vies de la llegend\u00e0ria Barcelona-Matar\u00f3. Aix\u00ed les coses, l’arist\u00f2crata enginyer Eduardo Maristany, marqu\u00e8s de l\u2019Argentera<\/strong>, s’atreveix a emprendre el projecte d’una gran estaci\u00f3 en forma d\u2019 U, de doble nau, amb una dotzena de vies, espais de c\u00e0rrega i desc\u00e0rrega, magatzems de mercaderies, oficines de correus, pavellons de servei i un vest\u00edbul enorme. Diverses empreses de l’\u00e8poca van participar de la magna obra com La Maquinista Terrestre i Mar\u00edtima<\/strong>, hist\u00f2rica f\u00e0brica metal\u00b7l\u00fargica amb seu al ve\u00ed barri de la Barceloneta. La part de llu\u00efment ornamental va ser obra de Pedro Muguruza<\/strong>, un arquitecte conegut pels seus projectes fara\u00f2nics a Madrid<\/strong> com el Teatre Real<\/strong>, el Museu del Prado<\/strong> o l’Estaci\u00f3 del Nord<\/strong>, coneguda com a Pr\u00edncipe P\u00edo. M\u00e9s tard va ser un dels primers projectistes del Valle dels Caiguts. Altres arquitectes van col\u00b7laborar a la majestuositat del recinte com Raimon Duran i Reynals<\/strong> o Pelai Mart\u00ednez i Aparicio<\/strong> autors del restaurant i del gran vest\u00edbul noucentista<\/strong> de 17 per 73 metres.<\/p>\n

No totes les parts de l’edifici de viatgers han arribat als nostres dies. L’estaci\u00f3 va ser objectiu b\u00e8l\u00b7lic durant la Guerra Civil espanyola<\/strong> i va sofrir desperfectes. Per\u00f2 la grandiositat del projecte \u00e9s molt evident; no nom\u00e9s per l\u2019aspecte monumental amb, per exemple, la seva coberta de dues enormes marquesines met\u00e0l\u00b7liques<\/strong> de 29 metres d’alt<\/strong> i 195 metres de longitud;<\/strong> sin\u00f3 per la noblesa dels materials escollits i en detalls luxosos com el bronze<\/strong> des capitells del vest\u00edbul o de les reixes de les taquilles. La forja<\/strong> de les portes principals tamb\u00e9 \u00e9s d’admirar, i el s\u00f2l de marbre<\/strong> i les pintures del sostre\u2026 Barcelona tenia, per fi, la seva flamant Gran Estaci\u00f3.<\/p>\n

Per no faltar a la veritat, hem de recon\u00e8ixer que l’estil no era exactament el que hagu\u00e9s correspost a la important modernitzaci\u00f3 d’estructures urbanes que protagonitzava Barcelona en aquells moments. Per\u00f2 la falta de modernitat estil\u00edstica<\/strong> e\"Estaci\u00f3_de_Fran\u00e7a_Barcelona_Catalonia\"<\/a>s compensava amb els grans avan\u00e7os t\u00e8cnics<\/strong> que es van implementar: la l\u00ednea el\u00e8ctrica<\/strong>, els corredors subterranis<\/strong> per a la mobilitzaci\u00f3 de les mercaderies o els topalls hidr\u00e0ulics<\/strong>, amb les seves rematades de color vermell, fabricats en Ipswich, Anglaterra, i encara avui molt b\u00e9 conservats.<\/p>\n

L\u2019Estaci\u00f3 de Fran\u00e7a o a les portes de Barcelona<\/span><\/h4>\n

La inauguraci\u00f3 va tenir lloc el 2 de juny de 1929<\/strong> a dues setmanes d’un altre gran esdeveniment: l’Exposici\u00f3 Universal<\/strong>. All\u00ed va estar el mateix\u00a0Alfonso XIII<\/strong>, que reparava aix\u00ed l’afront de l’Exposici\u00f3 de 1888 celebrada sense comptar amb una Estaci\u00f3 decent per rebre als visitants. L’Exposici\u00f3 Universal del 29<\/strong> va significar un bon moment per a l’Estaci\u00f3 de Fran\u00e7a; seguit molt m\u00e9s tarda pels moviments migratoris de la postguerra<\/strong> que la van convertir en un escenari natural de tr\u00e0nsit d’espanyols. La seva \u00faltima etapa de gl\u00f2ria? La celebraci\u00f3 de les Olimp\u00edades de 1992 a Barcelona<\/strong> que va suposar una rehabilitaci\u00f3 mereixedora del premi Brunel 92<\/strong> d’Arquitectura Ferrovi\u00e0ria.<\/p>\n

Al segle XXI, l’Estaci\u00f3 ha vist disminuir el seu tr\u00e0fic a favor de l’Estaci\u00f3 de Sants, millor connectada amb altres destinacions i, per descomptat, m\u00e9s moderna. Avui dia, solament hi arriben els regionals de Renfe i, com a alternativa a la seva infrautilitzaci\u00f3, el monumental edifici s’utilitza per a esdeveniments culturals i d’oci<\/strong>. Els qui segueixin les rutes tur\u00edstiques o els passejants de la ciutat la trobaran f\u00e0cilment en el seu cam\u00ed per la seva situaci\u00f3: propera al barri de la Barceloneta<\/strong>, al Parc de la Ciutadella<\/strong>, al Casc Antic<\/strong>, al port i a l’Antic Mercat del Born<\/strong> avui convertit en Centre Cultural. Ha servit com a escenari de nombroses pel\u00b7l\u00edcules<\/strong> com Les maletes<\/em> <\/strong>de Tulse Luper de Peter Greenaway, Qui\u00e9reme<\/em><\/strong> dirigida per Beda Docampo o Biutiful<\/em><\/strong> rodada per Alejandro Gonz\u00e1lez. Tamb\u00e9 la inclouen com a referent d’obligada visita les rutes liter\u00e0ries<\/strong> d\u2019 obres com Nada<\/em><\/strong> de Carmen Laforet o Marina<\/em><\/strong> de Carlos Ru\u00edz Zaf\u00f3n o La Ciudad de los Prodigios<\/em><\/strong> d’Eduardo Mendoza. Els seus protagonistes van arribar a aquesta estaci\u00f3 de tren en algun moment de les seves vides de ficci\u00f3 i des de les seves andanes van comen\u00e7ar a caminar per una Barcelona de tinta i paper.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u201cL\u2019Estaci\u00f3 de Fran\u00e7a va ser la catedral laica de Barcelona, quan d\u00e9u era fugir.\u201d Josele Sang\u00fcesa, m\u00fasic i escriptor Malgrat que, al 1848, la primera l\u00ednia de ferrocarril que va funcionar a Espanya ho va fer entre Barcelona i Matar\u00f3, la Ciutat Comtal no va tenir fins a 1929 una estaci\u00f3 adequada a la seva […]<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":13069,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","footnotes":""},"categories":[8057,8038],"tags":[4921,4920],"yst_prominent_words":[4912,4909,4914,4913,1111,2739,2122,4911,3510,4915,4910,4908,4916,3347,3292,4919,3525,4918,4917,3240],"class_list":["post-2005","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-art-i-arquitectura","category-descobrir","tag-el-ferrocarril-a-barcelona","tag-estacio-de-franca-barcelona"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.barcelonina.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2005","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.barcelonina.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.barcelonina.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonina.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonina.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2005"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.barcelonina.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2005\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonina.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/13069"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.barcelonina.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2005"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonina.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2005"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonina.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2005"},{"taxonomy":"yst_prominent_words","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.barcelonina.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/yst_prominent_words?post=2005"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}