[et_pb_section fb_built=\u00bb1″ _builder_version=\u00bb4.16″ global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_row _builder_version=\u00bb4.16″ background_size=\u00bbinitial\u00bb background_position=\u00bbtop_left\u00bb background_repeat=\u00bbrepeat\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_column type=\u00bb4_4″ _builder_version=\u00bb4.16″ custom_padding=\u00bb|||\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb custom_padding__hover=\u00bb|||\u00bb][et_pb_text admin_label=\u00bbMir\u00f3 feina comptable\u00bb _builder_version=\u00bb4.27.9″ background_size=\u00bbinitial\u00bb background_position=\u00bbtop_left\u00bb background_repeat=\u00bbrepeat\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]<\/p>\n
I aqu\u00ed tenim la segona part de la vida de Joan Mir\u00f3. En la nostra darrera publicaci\u00f3 sobre ell, havia acabat els seus estudis i trobat la seva primera feina. La seva intenci\u00f3 era treballar durant el dia i millorar la seva t\u00e8cnica a la tarda, per\u00f2 hi va haver un obstacle inesperat: el seu horari. Havia de treballar de 8 del mat\u00ed a 9 del vespre. Amb aquest horari, qu\u00e8 m\u00e9s es pot fer?<\/p>\n
[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row column_structure=\u00bb1_2,1_2″ _builder_version=\u00bb4.27.9″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_column type=\u00bb1_2″ _builder_version=\u00bb4.27.9″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_text admin_label=\u00bbEstada Montroig\u00bb _builder_version=\u00bb4.27.9″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]Dos anys m\u00e9s tard, el 1911, la pressi\u00f3 va passar factura i va emmalaltir. Va patir una crisi nerviosa i febre tifoide. Per ajudar-lo a recuperar-se, el metge li va aconsellar que pass\u00e9s un temps al camp. Els seus pares havien comprat recentment una finca a Mont-roig del Camp<\/strong>, aix\u00ed que s’hi va traslladar una temporada.<\/p>\n Aquest seria el punt d’inflexi\u00f3 de la seva nova vida. Un cop de tornada a Barcelona, Mir\u00f3 va anunciar als seus pares que es faria pintor. I aquesta vegada, la seva fam\u00edlia finalment el va donar suport.<\/strong><\/p>\n El futur artista va comen\u00e7ar a estudiar a l’escola d’art de Francesc d’Ass\u00eds Gal\u00ed. El senyor Gal\u00ed va notar r\u00e0pidament que Mir\u00f3 tenia alguns problemes per pintar la realitat i va provar un m\u00e8tode d’ensenyament \u00fanic: primer, Mir\u00f3 havia de mirar fixament un objecte, despr\u00e9s tancar els ulls i tocar-lo. Despr\u00e9s de veure i sentir la seva forma, Mir\u00f3 finalment va poder dibuixar-lo. L’artista m\u00e9s tard va anomenar aquesta experi\u00e8ncia sensorial: \u00abla mem\u00f2ria de les meves mans\u00bb.<\/em><\/p>\n [\/et_pb_text][\/et_pb_column][et_pb_column type=\u00bb1_2″ _builder_version=\u00bb4.27.9″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_code _builder_version=\u00bb4.27.9″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/div>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/div>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/div>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/p>\n <\/p>\nJoan Mir\u00f3 esdev\u00e9 pintor<\/h2>\n