Actualment la paraula Barcelona s’associa amb disseny i també amb arquitectura. Cada any, moltes persones venen a Barcelona a admirar el Modernisme i les obres mestres d’Antoni Gaudí, però la faceta artística de Barcelona va més enllà de Gaudí i del Modernisme. Hi ha artistes que van néixer a la ciutat o que hi van viure que s’han convertit en referents a nivell mundial. Un d’aquests artistes es Joan Miró. Joan Miró va néixer a Barcelona i discretament es va convertir en un artista de renom mundial.
La seva infantesa a Barcelona
Miró va néixer al Passatge del Crèdit, molt a prop de la Plaça Sant Jaume, a Ciutat Vella.
Com va se la infantesa de Joan Miró? De nen pintava masies i animals i de gran arbres amb orelles, gossos mirant la lluna i dones ocell. Segons els experts en Miró, serà en la seva infància quan formarà la seva mirada al món, mirada que guardarà i recuperarà com arxiu de la innocència infantil.
Va anar a l’escola molt a prop de casa seva i ja mostrava interès pel dibuix. Sabem que l’escola estava situada al Carrer Regomir, 13, un edifici del segle XV en un carrer estret. No serà una època fàcil i el mateix Miró recorda el seu pas per l’escola com angoixant. De fet, per escapar d’aquest angoixa s’apuntarà a classes de dibuix amb un professor de cognom Civil. Els primers dibuixos que es conserven són de 1901.
Què vols ser de gran?
Tots nosaltres hem sentit aquesta pregunta moltíssimes vegades, i Joan Miró no podia ser menys. Serà aquesta important decisió el que posarà de manifest les grans desavinences amb son pare.
Quan va arribar el moment de decidir què ser de gran, als catorze anys, ell va proposar esdevenir artista però el seu pare volia que Miró fos “algú de profit”. A principis del segle passat, l’autoritat paterna tan inqüestionable com la bíblia així que van arribar a una acord: estudiaria comerç de dia i al vespre art, a la Llotja, la reputada escola d’art actualment encara en funcionament.
És per això que entre 1907 i 1910 compagina els seus estudis i serà a la Llotja on tindrà de professor a Modest Urgell. De fet, Miquel Miró permet que el seu fill estudiï a la Llotja amb l’ambició que esdevingui orfebre com ell o bé que gràcies als estudis de comptabilitat pugui treballar a Londres amb el seu oncle. De fet, l’anglès serà una altra de les assignatures importants en la formació de Joan Miró.
La influència dels seus mestres
L’experiència de compaginar orfebreria i comptabilitat va ser por reeixida fins que gràcies al seu professor Josep Pascó va començar a experimentar amb el color. Segons el mateix Miró, el dia que va entendre el que es pot fer amb la potència del color, va tenir una mena d’epifania. Pascó donava més importància a la percepció que a la tècnica, fet que encaixava molt bé amb Miró.
Qui també va tenir una gran influència en Joan Miró va ser Modest Urgell, que tenia 64 anys quan era professor de Miró. Quan feia bon temps, els estudiants i el professor anaven a la Barceloneta o al Somorrostro a pintar. De fet, si mirem obres d’Urgell podem veure quins element van impressionar al jove Miró: llargues línies dibuixant un horitzó, la separació de la tela en dues línies horitzontals i la presència sovint de la lluna, el sol i/o els estels.
Tot el que té a veure amb la creació des de la percepció instintiva encaixa com anell al dit amb Miró, però quan es tracta de fer exercicis acadèmics, el jove futur artista no se’n surt. L’academicisme i el convencionalisme no és el seu fort.
Serà per això que no se’l va animar a continuar amb el vessant artístic, tot i tenir molt de talent pel color, no en tenia massa pel dibuix. Per millorar la seva tècnica, decideix buscar una feina i perfeccionar en dibuix a les hores lliures.
Però res no anirà com previst.
Una curta carrera…com a comptable
De fet, el seu pare li troba una feina d’aprenent de comptable a la drogueria Dalmau i Oliveres. Val a dir que pare i fill vivien un moment tens, ja que Miquel Miró va arribar a seguir al seu fill per assegurar-se que al sortir de casa anava cap a la feina.
En aquest context, i després de passar uns mesos sol a Barcelona amb els pares a Mallorca, que Miró exposarà per primera vegada una pintura seva a Barcelona. Es tracta de Paisatge i actualment està al Museu de Harvard. Aquest afirmació com artista no evitarà forts enfrontaments amb el seu pare, i l’any 1912, frustrat i cansat de les continues discussions, Joan Miró contrau el tifus. I com diu la dita “qui no es consola és perquè no vol” la seva recuperació a la masia dels seus pares a Montroig del Camp marcarà un abans i un després a la seva vida.
Continuarà…..
Vols descobrir més sobre Miró a Barcelona?
T’expliquem com la vida de Miró s’entrellaça amb la de Picasso i la de Gaudí a la Barcelona de fa un segle