Fa uns dies us parlàvem de la Barcelona subterrània fent una mica d’història de la construcció del metro, recordant les parades anul·lades i recreant l’Avinguda de la Llum, aquest desaparegut bulevard situat sota la mateixa Plaça Catalunya, centre neuràlgic de la ciutat.
Però el laberint que conformen la xarxa del clavegueram, els túnels, els refugis antiaeris i les grutes secretes s’estén sota l’epidermis de tota la ciutat. En els llocs més insospitats hi ha entrades poc conegudes per penetrar en aquesta Barcelona paral·lela que fa les delícies de visitants curiosos, des de turistes a escriptors a la recerca de la història secreta de la ciutat.
Barcelona i les aigües
Superant vies de metro, pàrquings i altres excavacions, la xarxa de clavegueram transcorre sota els nostres peus de punta a punta de la ciutat. Hi ha un tram visitable al qual es pot accedir, amb cita prèvia, a la cruïlla del Passeig de Sant Joan amb el carrer València. És una visita que ens mostra la gran varietat de conductes de totes les èpoques (fins i tot es troba en ús un tram que data de l’època romana) que recullen les aigües residuals de la ciutat.
Una instal·lació també relacionada amb l’aigua, amb cert aire futurista, és el dipòsit subterrani del Parc Joan Miró, prop de la Plaça d’Espanya, que, amb més de 70.000 metres cúbics de capacitat, serveix a la ciutat per al control d’inundacions i com a depuradora.
A la fi dels anys 90 es va inaugurar la biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra a l’antic Dipòsit de les Aigües obra de l’arquitecte Josep Fontseré. Just costat de l’edifici Jaume I del Campus de la Ciutadella amb el qual es comunica per un túnel subterrani. A l’altre extrem de Barcelona, a Sarrià-Sant Gervasi, es va descobrir un altre vell dipòsit d’aigües, el del Rei Martí, una de les moltes mines d’aigua potable que caracteritzen els aqüífers de la Ciutat Comtal. Porta molts anys en rehabilitació arquitectònica per convertir-se en equipament cultural. Sembla ser que el 2016 podrem gaudir dels resultats.
Després de la projecció de Catalunya al món que va suposar l’Exposició Universal del 1888, la del 29 va tornar a impulsar el millor de l’arquitectura, l’ urbanisme, la indústria i la tecnologia de la nostra capital. Exemple d’això és la construcció de la Font Màgica de Montjuïc. En menys d’un any, la font va tenir a punt la seva estructura de formigó armat i bigues de ferro sota la qual s’aixopluguen diferents sales amb turbines, generadors, controls i sortidors. Trenta-cinc, per ser concrets, que propulsen l’aire els dolls canviants d’altura, intensitat i forma i que, combinats amb els llums de colors i la música, encara mantenen aquesta font com un dels espectacles urbans més visitat i una icona emblemàtic de la ciutat.