Parlar sobre l’art romànic no compta entre una de les meves aficions. Ni tan sols m’interessa.

És cert també que no entenc molt l’interès en veure unes pintures amb les cara estirades i les extremitats desproporcionades.

Per què dedicar un espai a exposar unes escultures de temps on sembla que no sabien ni pintar, ni esculpir?

O si que sabien?

Per comprovar-ho, res millor que una visita a l’Art Romànic a Barcelona. Per això us proposo anar al Museu Nacional d’art de Catalunya, situat a la muntanya de Montjuïc.

Un marc únic

El Palau Nacional es va construir per a l’exposició universal de 1929 i alberga l’exposició més important del món en art romànic. Per això pensem que val la pena aprofitar l’estada a Barcelona per conèixer una mica millor el nostre passat iconogràfic.
A més, entrant a la primera sala, ja podem comprovar que al MNAC han posat recursos més que suficients per apreciar aquestes obres en la seva magnitud.

Ens trobem els frescos que abans estaven a l’esglésies, reubicats en espais similars. Aquest fet ens permet admirar i fer-nos a la idea de com imposaven en les seves esglésies d’origen.
No parlaré ara d’espiritualitat. En canvi si que diré que les sensacions amb què et vas trobant mesura que passes per absis, murals, retaules, capitells i estàtues de la verge amb el nen, són esfereïdores.

Arte románico en Barcelona

No és estrany que grans mestres com Picasso, quedessin enormement impressionats amb aquest tipus d’art.

Sembla ser que el mateix Picasso, en una estada al poble de Gosol, va quedar molt marcat per l’estàtua de la verge amb el nen que hi havia a l’església del poble (ara al MNAC). Va experimentar una transformació que el va fer canviar en la seva forma de pintar.

En conclusió: El romànic no deixa ningú indiferent.

I si l’objectiu de l’art és commoure’ns, sorprendre’ns, emocionar-nos o fer-nos reflexionar, l’art romànic ho és en majúscules.

I el trobem en tota la seva esplendor al MNAC.