La senyora Quaresma ens porta dejunis i abstinències però quan et portes a la boca in tros de mona de Pasqua vol dir que les privacions ja han passat. És el tortell de Pasqua per excel·lència. Sembla ser que els seu origen es àrab (“mouna”) però també hi ha que assegura que és grec (“muniquíes”). La reivindiquen moltes gastronomies regionals a més a més de la catalana i segur que per tot arreu és boníssima. Avui, però, us parlarem de la Mona de Pasqua a Barcelona.
El meś grans ens parlen de costums al voltant de la mona que s’han anat perdent o bé només en queda un record simbòlic. Per exemple el famós ou de xocolata era un ou de veritat prèviament cuit i decorat i que adornava el centre d’una rosca de massa de pa. També expliquen que la mona es consumia no només el dia de Pasqua, sinó també durant diverses tardes quan es reunien familiars i amics, normalment a l’aire lliure ja que el bon temps havia començat. La clàssica berenada.
D’on ve la Mona?
Segons el Costumari Català de Joan Amades, el meś tradicional és que els avis obsequiïn el seus néts amb el famós tortell, però sobretot són els padrins qui l’han de donar al seus fillols acompanyada d’algun regal o de monedetes. Així que no era estrany que en una casa s’acumulessin dues o tres mones entre el Diumenge i el Dilluns de Pasqua. Una fartanera de dolç de debia afectar a la panxa de més d’un infant. Però tot quedava superat amb la il·lusió de jugar amb les figuretes en forma d’animals, normalment pollets (suposem que pel tema de l’ou), o les plomes de colors que decoraven el dolç present. 
Les primeres mones eren, naturalment, casolanes i, com a molt, es duien a l’obrador més proper a fornejar. A Catalunya, la mona tal i com la coneixem ara, és a dir, de confiteria, es remunta a la meitat del segle XIX. Queda documentat que una de les primeres pastisseries que les va adornar amb una figureta de xocolata que representava un mico fou la Casa Massana, al carrer Ferran de Barcelona.
Amb la modernitat, les mones han patit una important transformació. Ara cada vegada tenen menys pa de pessic i la part de les figuretes s’ha sofisticat molt. Reproduïts en sucres i xocolates de darrera generació, els protagonistes de les pel·lícules d’animació o els ídols de futbol són els reis dels aparadors de les millors pastisseries de la ciutat, també dels forns i del les botigues de queviures.
…i on va?
Durant aquestes dates, Barcelona fa olor de xocolata gràcies a les mones. Conegudes firmes de pastissers barcelonins com Oriol Balagué o Escribà realitzen i exhibeixen en els seus establiments espectaculars estructures que es converteixen en una autèntica atracció pels Barcelonins, grans i petits, i per als turistes.
Tot i la crisis, es calcula que més de mig milió de Mones es vendran només a Barcelona. Si ens acompanyeu aquests dies, veureu com a Barcelonina també “devorem” amb gust aquesta tradició. I és que Barcelona rima amb mona. Esteu convidats i bon profit!