Era anomenat camí de Jesús i unia la ciutat emmurallada de Barcelona amb el poble de Gracia. Va passar el temps, les muralles van caure i el Pla Urbanístic d’Ildefons Cerdà va traçar l’actual Passeig de Gracia. Primer es va poblar de cases amb jardí i berenador. Però la competició per construir edificis senyorials contractant als millors arquitectes modernistes de l’època (Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i Josep Vilaseca i Casanovas) va ser un fenomen que va succeir després de l’Exposició Universal de 1888.

A poc a poc es va anant configurant el Passeig que coneixem avui, encara que, la veritat és que, on abans va haver adrogueries o queviures, farmàcies, cinemes i tendes locals, proliferen en l’actualitat les boutiques internacionals de moda, les joieries i el món del gran luxe amb marques com Loewe o Cartier.

Com a molts dels carrers de Barcelona, la seva història és la història de la ciutat i té a veure amb les transformacions socials i econòmiques. I, sense lloc a dubte, el Passeig de Gracia és una via vinculada a la classe social adinerada, és a dir, a la burgesia catalana i a la principal de les seves activitats: el comerç.

El Modernisme pas a pas

Barcelonina ha dissenyat un tour especial per conèixer aquest carrer emblemàtic de l’Eixample. Consisteix en un agradable recorregut pel Passeig, una visita al Museu Nacional d’Art de Catalunya MNAC, dins les sales del qual podrem estudiar amb detall com ha estat la vida quotidiana a l’interior d’aquestes belles cases modernistes. Com a tancament al tour: una visita a la Sagrada Família: l’obra religiosa cim de l’arquitecte més universal de tots els citats, Antonio Gaudí.
Avui ens centrarem a explicar la part de la nostra ruta que discorre entre el glamour, l’arquitectura i la història del Passeig de Gracia i els seus edificis, deixant per a una altra ocasió una descripció més detallada de la ultra famosa casa de La Pedrera.

Comencem a caminar des del número 21 on, amb la seva cúpula rematada per una escultura de l’Au Fènix, s’alça l’imponent edifici de la Unión y el Fénix construït entre 1927 i 1931 pels arquitectes Eusebi Bona Puig i Frederic Marés.

Coronat amb un original penell, li segueix el Palau Malagrida, palauet urbà modernista edificat entre 1905 i 1908 obra de l’arquitecte Joaquím Codina, per a Manuel Malagrida qui va emigrar a l’Argentina i va fer una gran fortuna com a tabaquer. El número 27 amaga nombrosos simbolismes relacionats amb la biografia del seu mecenes.

La Mansana de la Discòrdia

Interior Casa Batlló BarcelonaPassem ara a contemplar “la Mansana de la discòrdia” (el mot Mansana ve de Manso) situada entre el carrer Consell de Cent i el carrer Aragó, on els il·lustres cognoms de Gaudí, Puig i Cadafalch i Domènech i Montaner “competeixen” en prestigi i originalitat amb els seus respectius edificis que representen un dels conjunts modernistes més importants de la ciutat.

Lluis Domènech i Montaner és l’artífex de la Casa Lleó Morera al número 35 del Passeig. Edificada entre 1902 i 1906, ha sobreviscut als desperfectes ocasionats per la Guerra Civil i posteriors reformes poc afortunades. Per sort, després de la seva última restauració ha recuperat la seva esplendor primera.

Declarada Monument Històric-Artístic, la Casa Amatller ha protagonitzat recentment una altra restauració molt reeixida i, des de març de 2015, és possible visitar-la i admirar la seva doble escalinata o els seus mobles originals. Sigui per un motiu o un altre, en el blog de Barcelonina sempre acabem parlant del xocolates. Doncs bé, va ser el xocolater català Antoni Amatller qui va encarregar la remodelació de l’edifici a l’arquitecte Puig i Cadafalch. Tant en l’exterior, d’inspiració flamenca, com a l’interior, l’ornamentació de la casa és molt notable i trencadora per a la seva època.

En el número 43, s’alça la imponent Casa Batlló, obra de l’arquitecte Antoni Gaudí. És poc sabut que l’arquitecte Emilicasabatllo21 Sala és l’autor de la casa original i que la intervenció de Gaudí es va limitar fonamentalment a la façana, el terrat i el celobert. En 2005 la Unesco li va atorgar el distintiu de Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

En el número 53, fa molts anys obria les seves portes un saló de té de nom evocador: el Saló Rosa. Molt més tard, coincidint amb el boom de les galeries comercials els baixos de l’edifici es van convertir en el Bulevard Rosa que ofereix gran varietat de comerços dins els passadissos que connecten Passeig de Gràcia a la Rambla Catalunya. Un altre edifici reconvertit en establiment comercial és l’Hotel Comtes de Barcelona signat per l’arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas que va construir una façana molt notable per la seva encertada combinació de formes i materials.

Finalment, propers ja a l’Avinguda Diagonal, ens trobem amb el Palau Robert. Obra de l’arquitecte francès Henry Grandpierre construït per ordre de l’aristòcrata Robert Robert i Suris i seu actual de l’Oficina d’Informació Turística que organitza contínuament exposicions a les seves sales i festes en els seus bells jardins oberts al públic.

Arquitectura més enllà dels edificis

Passeig_de_Gracia_BarcelonaPere Falqués i Urpí és un altre nom unit per sempre a aquesta via per ser el creador de la Casa Bonaventura Ferrer, però sobretot per ser l’autor de part de l’equipament urbà del Passeig. Ens referim als singulars bancs de trencadís adossats a unes recognoscibles estructures de ferro forjat que sostenen 32 emblemàtics fanals, un dels símbols distintius d’aquesta part de la ciutat. Imitant aquests bancs, en la dècada dels 70, es van construir en diverses cantonades del Passeig una sèrie de bancs circulars amb jardineres al centre.

Acabat el nostre recorregut, ja disposats a dirigir-nos cap a la Sagrada Família, i distrets a contemplar l’efecte de la recentment remodelada Avinguda Diagonal, podem refrescar-nos en una preciosa font construïda en 1912 per Josep Campeny, La font de la granota. Si la vostra visita coincideix amb el mes d’abril, no oblideu aconseguir un bonic barret i unir-vos a la Passejada amb barret que se celebra cada any en aquest carrer. Feliç Passeig de Gracia.