Si quan et pregunten si hi havia molta gent a un lloc, respons: ” Bah, quatre gats ” sembla que la teva opinió sigui negativa. Res més lluny si del que estem parlant és d’Els Quatre Gats, l’establiment hostaler, cor de la bohèmia modernista catalana durant molts, molts anys .
Baixant per l’emblemàtic carrer comercial de la Porta del Àngel trobem, a mà dreta, el carrer Montsió ( Mont Sió ) i, des de 1897, aquest pintoresc local que va ser regentat pel no menys pintoresc personatge Pere Romeu. Dedicat meitat a l’art, meitat als negocis aquest home alt i desmanegat va ser retratat per diversos pintors i amics contemporanis: Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Joaquim Mir i Miquel Utrillo. Precisament amb ells es va animar a muntar un local de menjars i begudes que aviat es va convertir en centre de tertúlies i exposicions. Romeu, que havia treballat d’animador al Chat Noir de París es va disposar a traslladar aquest concepte a la seva ciutat.
I ho va aconseguir, sens dubte. Per començar la singular taverna obria les seves portes als baixos d’un edifici de tall neogòtic conegut com Casa Martí que havia estat dissenyat per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, artífex també de cases emblemàtiques de Barcelona com la Casa Amatller o la Casa de les Punxes. Els seus salons es distingien per una decoració eclèctica molt pròpia del modernisme català. En ells igual realitzaba Pablo Picasso les seves primeres exposicions, el 1900, que s’oferien espectacles d’ombres xineses o es redactava una revista que portaria el nom d’Els Quatre Gats.
Músics com Isaac Albéniz, Enric Granados i Lluís Millet van visitar el local, també l’arquitecte Antoni Gaudí, el pintor Isidre Nonell i el dibuixant Ricard Opisso. La llista és interminable. La fama del local era gran però, ai! els ingressos no van ser adients a aquesta fama perquè els artistes no anaven sobrats de diners i Romeu tenia la mala bon costum de fiar o cobrar pocs diners. El 1903 es va veure obligat a tancar el negoci.
Fins a la guerra civil va acollir entre les seves parets a Cercle Cultural Sant Lluc i després va viure un període de decadència fins que va ser reobert amb el mateix nom en els anys 70 i novament rehabilitat en els 90 .
En el seu interior sorprèn la cafeteria a l’entrada, d’elements rústics, presidida pel famós quadre Tandem de Ramon Casas ( l’original és al
Menu quatre gats de Picasso. Font: Pinterest
Museu Nacional d’Art de Catalunya ), i amb la seva sanefa de rajoles de motius florals, conviu en contrast amb la luxosa decoració artdecó del saló interior, les seves llums adossades a les columnes, el seu voladís de fusta amb romàntiques tauletes per a dos i el seu piano que encara anima habitualment les vetllades dels comensals.
Però si l’interior us sorprèn no podeu deixar de veure els detalls de l’edifici amb les vidrieres de colors ocupant els finestrals ogivals, els ferros forjats dels balcons, les rares escultures d’Eusebi Arnau o l’estàtua de Sant Josep de la cantonada obra de l’escultor Llimona. Sembla un edifici de llegenda.
Tot i que l’establiment rep una enorme quantitat de turistes diàriament, els barcelonins segueixen freqüentant el local, això sí, evitant les hores punta. És un plaer seure a les seves taules i tancant els ulls per imaginar que transiten entre elles les figures d’artistes, fills rebels de la burgesia catalana o joves arribats de París. Sembla que els sents demanar una copa d’absenta, aquest misteriós licor que els transportava als seus mons de somni i els allunyava de les penúries econòmiques. Possiblement els haguéssiu de convidar a la copa o la deixarien a deure al pobre Romeu. Historietes de la Història.
Així que ja ho sabeu, París va tenir un Chat Noir però Barcelona ¡quatre !