Barcelona no existeix. Però tranquil·litat, vull dir que no existeix una sola Barcelona. Així millor, no? Barcelona és una ciutat molt transformer, amb una gran capacitat de mostrar-se diferent davant cadascun els seus visitants. Pot ser una gran metròpoli i al mateix temps amagar barris que encara recorden a un poble com succeeix amb les zones antigues de Sarrià o Sants o Gracia. Però tal vegada l’exemple més notori en aquest sentit sigui aquest petit racó de presa el seu nom en forma de diminutiu: la Barceloneta.

Orígens de la Barceloneta

Avui, enmig de la bullícia de visitants, passejants, venedors, terrasses de bars i restaurants es fa difícil imaginar que fins a meitat 068-barceloneta-001del segle XVIII aquesta zona estava deshabitada. Uns terrenys guanyats al mar per acumulació de sorres i al·luvions al voltant de la illa de Maians. Però aviat la ciutat gran, Barcelona, li va veure possibilitats a la petita Barceloneta. En un principi per allotjar als veïns desplaçats per l’enderrocament del barri de la Ribera. Com l’assentament començava a ser caòtic, aquesta vegada les autoritats van afanyar-se a traçar un pla urbanístic militar ja que les construccions es trobaven sota la jurisdicció de la Capitania General de Catalunya i dins del radi d’acció dels canons de la Ciutadella. Per aquest motiu malgrat ser un barri popular de pescadors i treballadors portuaris els seus carrers van ser traçats amb tiralínies i les construccions comparteixen un estil precís. Aquesta simetria es va desbordar amb el pas del temps i el creixement del barri però encara avui dia li confereix una aparença curiosa. Per això, amants de l’arquitectura, sàpiguen que tant a l’interior dels carrerons com al Passeig Juan de Borbó, de construcció posterior que marca la façana noble del barri enfront del mar, trobaran notables exemples arquitectònics i que aquesta visita els portarà a un dels pocs antics barris europeus amb data de fundació: 3 de febrer de 1753.

A poc a poc el barri va ser habitat per pescadors i treballadors del port, més tard per obrers de les indústries vinculades amb les drassanes, van seguir èpoques de decadència però també de transformació com la viscuda amb les Olimpíades del 92. Encara que sembli estrany, Barcelona i els barcelonins han viscut molt temps d’esquena al mar i, precisament, la Barceloneta, amb els seus xiringos i restaurants a peu de platja, amb Las Golondrinas, aquestes embarcacions d’esbarjo que recorren el port, o amb els Banys de Sant Sebastià eren el seu únic punt de contacte entre la vida quotidiana i el Mediterrani.

Barceloneta Pas a Pas

Avui el barri viu els seus contrastos i tracta de definir-se a través d’ells. Té a l’esquena els moderns edificis de l’Avinguda Icària, al davant el famós Hotel Vela, modificant amb el seu particular perfil la línia de la costa, o els luxosos iots atracats en el port. Però si es mira cap a l’interior, els carrerons diminuts encara conviden als petits descobriments: la llibreria de novel·la negra Negra y Criminal, els bars de tradició com el Bar Electric o el Bar Leo dedicat a la memòria del cantant Bambino, la font que homenatja a la gran ballarina Carmen Amaya, l’església de Miquel del Port a la plaça de la Barceloneta, l’arc que recorda que el barri va albergar una de les fàbriques més importants de la revolució industrial catalana: la Maquinista Terrestre Marítima.

Abans d’endinsar-nos al barri podem visitar l’edifici del Palau de Mar, situat en la Plaça Pau de la Vila, on es troba actualment el Museu de Història de Catalunya. A dalt un restaurant bar amb magnífiques vistes del port i la corba del Morrot al fons, contrafort muntanyenc que va cantar el rumbero Gato Pérez. A baix, entre porxades i palmeres, les terrasses de restaurants que preludien l’abundant oferta gastronòmica merenderos 1948del barri. Si encara no ens estreny el gana o les ganes de prendre unes cerveses podem passejar pel Moll dels Pescadors, on trobem un vell far de l’any 1772 reconvertit en Torre del Rellotge a mitjan segle XIX. La seva tranquil·la presència, que ha vist passar milers d’embarcacions, ara es reflecteix en les vidrieres del modern centre comercial Maremàgnum al que s’accedeix mitjançant un pont abatible. Molt a prop obre les seves portes l’aquari més gran d’Europa, el Aquàrium.

Però si volem platja, seguim des de Pau de la Vila tot recte fins al mar. Entenguem-nos, no es tracta d’una platja paradisíaca però poques són tan animades com la de la Barceloneta. Grups de gent fent ioga, sport o ballant, venedors ambulants, massatgistes, artistes de la sorra, acròbates, músics… l’última sensació? El cinema a l’aire lliure a la platja. Tot a prop, tot a mà, tot de barri… roba tendida i veïns parlant asseguts a la porta de casa, tapes tradicionals o nous llocs de fruites i sucs, cellers vells de chatos de vi o botigues noves de taules de surf. La petita Barcelona és molt gran.

En els últims temps la descontrolada oferta d’apartaments turístics té molests als veïns del barri, de natural molt acollidor, i es fa necessària una fórmula que equilibri les ganes de diversió i els objectius comercials amb la tranquil·litat veïnal i un desenvolupament sostenible per a tots.

I per acabar amb el millor feeling aquest tema del músic barceloní Josele Sangüesa, bon coneixedor del barri i dels seus encants, que va compondre està cançó sota els influxos de la lluna a la platja de l’Ostia (sí, així és com es coneixia familiarment el barri). Interpreten el propi Josele i un altre music enamorat de la Barceloneta, Santiago Auserón.

Caníbala – Chula de playa