Obres molt sòbries i altres molt fantasioses. Puig i Cadafalch era capaç dels projectes més oposats. Nosaltres ens vam quedar amb la joia de la producció d’aquest arquitecte: la casa Amatller. Novament es tracta d’un encàrrec d’un important empresari, aquest cop de la indústria de la xocolata.
La Casa Amatller és una de les visites imprescindibles que Barcelonina us recomana sense dubtar perquè, a més de la seva bellesa arquitectònica, us permetrà imaginar la vida quotidiana d’una família de la burgesia catalana de principis del segle XX, tot i que algunes de les peces originals del mobiliari es troben exposades al MNAC Museu Nacional d’Art de Catalunya. Però, a més, la visita ha de concloure necessàriament a la cafeteria – botiga que es troba a la planta baixa. Us espera un veritable festí per als més xocolaters i l’oportunitat d’admirar la fantàstica restauració de l’antiga entrada de carruatges.
Acabem el recorregut allunyant-nos una mica de l’Eixample per apropar-nos a la zona de Montjuïc. A prop de la Plaça Espanya, pujant cap al Poble Espanyol, trobarem una de les seves obres més coneguda: la fàbrica Casarramona, seu actual de l’CaixaForum, a la qual accedirem després d’haver passat davant altres projectes de l’arquitecte que es van construir per a l’Exposició Universal de 1929: l’escalinata, el mirador del Palau Nacional i les quatre columnes simbòliques de les quatre barres de l’escut i la bandera de Catalunya.
L’antiga fábrica Casarramona
Casarramona és un edifici imponent que va pertànyer a l’empresari del cotó Casimir Casaramona. Exterior es caracteritza per la utilització del maó vist amb rematades de ceràmica per embellir els perfils de les diferents naus. Aquestes s’organitzen en horitzontal, de manera molt semblant a com succeeix en el conjunt arquitectònic de l’Hospital de Sant Pau . En 1913 va ser una fàbrica modèlica que tenia cura les condicions d’higiene, comoditat i modernitat com ara utilitzar l’energia elèctrica. Això li va permetre suplantar al carbó i les típiques xemeneies. Barcelonina us pot també guiar en la visita de les excel·lents exposicions que la Fundació Caixa Fòrum organitza a l’edifici.
Altres obres de Puig i Cadafalch
¿Cansats? Us queden diverses obres per veure que podem deixar per a una altra ocasió; però us les esmentarem per si voleu prendre nota: inspirada en els palaus del renaixement, tenim la Casa del Baró de Quadras, que va ser seu de la Casa Àsia i és actual seu de l’Institut Ramon Llull; el Palau Macaya al Passeig de Sant Joan, on es realitzen conferències, exposicions i concerts, (un edifici al qual Barcelonina li té molt afecte per l’escultura d’una dona moderna muntada en bicicleta que adorna un capitell de l’entrada) i, com curiositat màxima, els Jardins Laribal que va dissenyar per a l’entorn de la popular Font de Gat.
I és que Puig va ser un home veritablement polifacètic. No podem aquí estendre’ns a explicar la seva faceta com a polític nacionalista català però per curiositat direm que va ser edil de l’Ajuntament de Barcelona treballant tant en qüestions de museus com en el sanejament clavegueram de la ciutat.
Què us sembla? Amb quina Josep Puig i Cadafalch us quedeu? Sigui quina sigui l’obra que escollim, aquest arquitecte, polític, historiador, arqueòleg, urbanista i dissenyador és i serà peça clau del modernisme català més cosmopolita.