Comence
m posant-li un però a la nomenclatura popular. No són set, són vuit les portes que s’obrien en l’edifici que el milionari Josep Xifré i Cases va fer construir en el passeig d’Isabel II. Succeïa a Barcelona, prop del port, allà pels voltants de 1830 quan l’acabalat home de negocis va instal·lar en aquesta ubicació privilegiada la seva casa i les seves oficines. L’home havia fet la seva fortuna a Cuba i l’havia incrementat a Nova York; era doncs un “indiano” i un tipus de món els gustos del qual van influir en els plànols de la magna construcció molt moderna per a l’època. Per donar-li encara un aire més cosmopolita, l’any 1836, es va inaugurar el luxós Cafè de les 7 Portes. Sí, d’acord, set però solament perquè l’octava era la del servei.
Els arquitectes Josep Buixareu i Françesc Vila van rebre l’encàrrec de Xifré i van construir la casa sobre un enorme pòrtic de columnes jòniques i gran quantitat de relleus en terracota amb elements al·lusius a la procedència de la fortuna del seu propietari, a navegants famosos i a figures mitològiques. El lloc, proper a l’antiga seu de la Borsa, l’edifici de Correus i la Llotja de Mar, ha estat sempre relacionat amb la prosperitat barcelonina: a més del famós cafè, han ocupat els seus locals nombrosos basars que allotjaven part de l’activitat comercial pròpia del proper port. Cal aclarir que freqüentment es confon la casa Xifré amb la casa Vidal Quadras i fins i tot amb la casa Collaso. Això es deu a la proximitat de les dates de construcció i a les històries molt similars de les famílies burgeses que van pagar la seva construcció.
Personatges i Curiositats
Els soterranis de la casa Vidal Quadres, per exemple, també van acollir durant anys la mítica Sala Monasterio on van actuar importants músics nacionals i internacionals de rock, jazz, blues i músiques de diferents llocs del món. Però a més els edificis es relacionen amb esdeveniments i anècdotes com que Picasso va pintar des dels seus terrats o com que el dia 10 de novembre de l’any 1839 es va obtenir en aquest lloc la primera fotografia realitzada a Espanya. Així ho testifica una placa commemorativa de tan important esdeveniment. El periodista Josep Maria Carandell, fascinat per la història de la casa, assegurava que els Porxos d’en Xifré s’organitzen sobre la base d’idees masòniques i assenyalava com a proves la combinació del set amb diversos símbols matemàtics i científics esculpits en els frisos.
Neix el Restaurant Set Portes de Barcelona
Però centrem-nos ara en la història del restaurant. El primer responsable de l’establiment va ser el senyor Josep Cuyàs que va traspassar el negoci a un dels cambrers, Joan Biscamps, i est a Bertomeu Grau. En les primeres dècades del segle XX, el lloc es va convertir en un cafè molt famós pels jocs de taula i altres activitats socials com el billar i, fins i tot, va arribar a ser un cafè cantant. Encara en les pedres de la seva paret exterior es llegeix ANTIGUO CAFÉ Y BILLARES. El local es va ampliar amb la compra de la que va estar la primera orxateria de Barcelona, la de Manuel Arnal, el conegut Tío Nelo o Tío Che, que encara avui ofereix la popular beguda a la Rambla del Poblenou. Però al voltant de l’Exposició Internacional de 1929, és el matrimoni Morera qui pren la direcció del 7 portes per orientar-ho cap a una activitat gastronòmica de nivell que converteix el cafè en restaurant. Una desfilada de polítics, periodistes, escriptors i artistes se succeirà fins als anys 40 quan els Morera decideixen jubilar-se.
Per aconseguir la seva continuïtat, la solera d’aquest restaurant no podia més que recolzar-se en un altre lloc amb història. Expliquen que un grup de comerciants de la Llotja van convèncer a l’amo de l’antiquíssima Fonda Europa, Paco Parellada, perquè prengués al seu càrrec el 7 Portes. I, ajudat per la seva filla Carmen Parellada i el seu gendre Joan Solé, així ho va fer en 1942. Des d’aquest moment la fama i prestigi dels fogons del 7 portes no ha fet més que créixer. Avui el seu actual propietari Francesc Solé Parellada, nét de don Paco, celebra els 175 anys de l’establiment decidit al fet que segueixi sent un dels referents gastronòmics de Barcelona a nivell internacional. A pesar que els turistes ho omplen diàriament, el local no ha perdut gens del seu sabor local i és molt respectuós seguint les tradicions catalanes: la Pasqua, el dia de Sant Jordi, la Mercè, Sant Joan… Un detall que s’adverteix en el personal que atén a la clientela, alguns d’ells amb més de quaranta anys de la seva vida dedicats al 7 portes. El seu piano, els seus salons, les seves parets entapissades amb signatures de clients il·lustres o quadres de famosos artistes… cada detall ens parla que 175 anys d’història de la ciutat caminen sobre les estovalles d’aquest lloc. Per la que això us està escrivint, el 7 portes sempre serà el lloc on els seus pares van celebrar el seu primer any de casats. Historietes de la Història.