Des de fa molt temps és un dels nostres genis més internacionals. Fins i tot en l’època del franquisme, en la qual Espanya va estar més aïllada i gairebé enfosquit el món de la cultura, el pintor Salvador Dalí i Doménech va aconseguir fama i reconeixement mundials. Amb la seva excèntrica personalitat i el seu innat sentit del màrqueting cultural avant la lettre va col·locar llocs de la província de Girona com Cadaqués, Figueres, Port Lligat o la Costa Brava en el mapa turístic dels anys 60 i 70.
Avui, vint sis anys després de la seva mort, la “marca” Dalí segueix funcionant amb força al mercat cultural. Barcelonina us proposa apropar-vos a aquest extravagant artista traslladant-vos a aquests llocs que s’han convertit en veritables “santuaris” de peregrinació pels qui admiren la seva obra i la seva vida. Parlarem dels tres punts principals de la ruta.
Figueres
A la localitat de Figueres, província de Girona, es troba el Teatre-Museu Dalí ocupant l’edifici de l’antic Teatre Municipal de la població que, després de la Guerra Civil, havia quedat en ruïnes. El propi Dalí la va triar com a seu del seu patrimoni artístic que quedava així per sempre lligat a la localitat que el va veure néixer i morir. La construcció, que corona els seus terrats amb nombroses reproduccions d’ous gegants, alberga quadres però també escultures i composicions que escapen a una catalogació convencional. La paraula “teatre” en la denominació de l’edifici ofereix una molt bona pista d’un dels conceptes creatius bàsics de Dalí: l’escenografia. En tota la localitat trobarem mostres de la gran influència de l’artista en el lloc i no solament en el marxandatge. Els habitants de Figueres tenen una manera molt personal de fer que la memòria de Salvador segueixi molt viva entre ells.
Castell de Púbol
Al 1968, Salvador Dalí va comprar un conjunt arquitectònic format per un castell del segle XI i una església datada al segle XIV. Ho va restaurar a la seva peculiar manera i, convertit en magnífica mansió, ho va regalar a la seva companya i musa, Gala, que la va utilitzar com a residència privada fins a la seva mort al 1982. Pertanyen a l’indret les mítiques imatges del cadillac blau, les escultures d’elefants – girafa del jardí, la sala oval amb una cadira tron per a la seva dama… tot en un sentit entre medieval i romàntic de les relacions amoroses, del temps de l’amor cortès. Diuen que ell no la visitava sinó rebia una invitació del puny i lletra de la pròpia Gala.
Port Lligat (Cadaqués)
Encara que va viatjar per tot el món, es va retirar al Castell de Púbol per passar els seus darrers anys i va voler morir a la Torre Galatea, construcció veïna al Teatre-Museu, Salvador Dalí va crear la seva veritable llar al costat de la seva esposa Gala en aquest privilegiat enclavament del municipi de Cadaqués, Port Lligat. Lligat, que en català significa la manera d’unir coses, i és precisament la manera en com s’han creat insòlits llaços entre la cultura mediterrània i el surrealisme. A l’interior d’aquesta gran casa, Dalí va crear un univers propi on treballar però també l’escenari idoni on celebrar sonades festes i performances. Per les seves dependències van passar Mia Farrow, Amanda Lear, Walt Disney, John Lenon, Andy Warhol, Rachel Welch, Francoise Hardy,… Tot un univers que ens parla de l’art al segle XX. Imprescindible visita.
I per descansar de la intensitat daliniana, un passeig pel poble de Cadaqués que per si sol mereix un, bé, no un sinó centenars d’articles sencers. És, sens dubte, uns dels pobles amb més charme i personalitat de la Costa Brava i no solament Dalí va saber apreciar el seu atractiu: són molts els artistes de tota mena que l’han triat com a lloc de residència i reunió convertint aquest poblet de pescadors en un centre d’atracció irresistible per a creadors i intel·lectuals. Des d’allí, traslladar-se a Port Lligat és tan senzill que pot fer-se caminant. I per als enamorats dels paisatges naturals una recomanació: excursió obligada al Parc Natural de Cap de Creus. Ja sabeu que en els caps sembla que s’acaba el món però en realitat se’n albiren d’altres, allà a l’horitzó. Fins a la propera, Barceloninautas!