Vaig arribar cap a 2008 i vaig residir al barri de Sant Antoni de Barcelona diversos anys. Res feia endevinar el canvi que arribava. Em deien que, després d’anys d’esplendor comercial, el barri estava en decadència malgrat la seva proximitat amb les cèntriques Plaça Universitat i Plaça Catalunya. La vida efervescent llavors estava al Raval, fins i tot en el Poble Sec… el Paral.lel apuntava maneres, però no es decidia a eclosionar com a zona top. Encara estava en alça el barri de Gracia, aquesta és la veritat.
Avui, parlar del barri de Sant Antoni és per a molts parlar de gentrificació i de boom immobiliari. Per a uns altres el lloc ha estat tocat amb la bareta màgica de la modernitat, li veuen el rotllo hípster. La qüestió és que està de moda. Amb les seves coses bones i dolentes. Des de Barcelonina ens agrada parlar-vos de Barcelona tal com la veiem i sentim, sense filtres bellesa ni trucs de foto-postal, i la història d’avui una tracta sobre una de les seves coses bones. En realitat, renascudes: el Mercat Municipal de Sant Antoni.
De les portes de la ciutat al cor d’un barri
Immillorable situació per a un mercat. Aquest, quan encara no era l’edifici modernista que coneixem ara, se situava a l’aire lliure prop d’una de les portes de la muralla que voltava la ciutat. Barcelona creixia a passos gegants i es necessitaven llocs per comprar el menjar. Gents i mercaderies van fer prosperar el lloc.
El pla Cerdà ja va contemplar la necessitat de convertir-ho en un mercat permanent i li va encarregar a l’arquitecte Antoni Rovira i Trias la construcció d’una estructura adequada. Van posar a la feina em 1879 i tres anys després estava llest per ser inaugurat per l’alcalde de Barcelona aleshores, Rius i Taulet.
L’edifici resultant va causar impressió: estructura de ferro amb altíssims finestrals, amb planta central circular amb funció panóptica i quatre braços creuats perllongant-se com les aspes d’un molí. Tot cobert i amb àmplies cornises laterals per protegir les parades exteriors del sol o la pluja. Si us agrada el Mercat del Born, l’estil semblant d’aquest també us agradarà.
Arriba el Mercat Dominical de Sant Antoni
Tot seguit l’oferta d’aliments s’amplia a altres mercaderies i al voltant de l’edifici es crea un Mercat dels Encants ocupat gairebé completament per comerciants del ram tèxtil i articles per a la llar.
L’activitat emprenedora i comercial del barri va tornar a demostrar-se quan, més tard, l’espai també va donar cabuda a un tercer mercat: el Mercat Dominical de Sant Antoni. Llibres nous i vells, postals, posters, revistes, croms, segells… Els llibreters i els col·leccionistes de diverses passions es van donar cita amb el públic cada diumenge convertint aquest lloc en un rar exemple de mercat urbà amb activitat cada dia de la setmana.
Es comenta que el mercat de llibres de segona mà, també conegut com Fira de Bellcaire, era una activitat heretada de la que va existir entre 1920 i 1936 al Paral·lel, al costat del Molino. Allà s’oferien tot tipus d’objectes, però la venda de llibres es va imposar. Per afrontar les inclemències del temps es van organitzar en associació i van aconseguir que l’Ajuntament els oferís emplaçar-se sota les àmplies marquesines del nostre mercat i així va començar una activitat que va tenir un gran acolliment per part dels barcelonins.
Des de 1936, gent tot tipus, entre els quals s’explicaven intel·lectuals de prestigi (es diu que durant la dictadura del general Franco a Sant Antoni es venien o s’intercanviaven clandestinament llibres prohibits), acudien a comprar o simplement a passejar entre els seus abarrotats passadissos.
Tres mercats en un, oferta per a tota la família tot el temps
Acudir al mercat de Sant Antoni els matins dels diumenges, es va convertir en activitat habitual en la meva família. El ritual no tenia misteris: un parell de voltes per recórrer el passadís en un sentit i l’invers, tal vegada un intercanvi de croms i, proper al migdia, un vermut. Curiosament els diumenges plujosos eren els meus preferits per moure’m en cercles concèntrics per aquest paradís de llibres de segona mà. Molaba anar amb els amics frissant per localitzar l’exemplar més rar o comprar moltes coses presumint del baix preu que havíem pagat.
Anar amb el meu pare era una altra festa perquè amb ell practicàvem la compra-venda i si el “negoci” era favorable el vermut era de luxe.
Entre setmana, tocava la compra de queviures, el peix especialment competia en qualitat i frescor amb el de la Boquería; però també era magnific anar amb la meva mare a perdre’ns entre els llocs de roba en els quals el firaire, amb un llarg pal de ganxo, anava penjant i despenjant les peces exposades com si fos un estenedor gegantesc.
Em fascinava el moment del tancament en què es desmuntaven les parades i es guardava el “gènere”, és a dir, la roba en uns grans calaixos de fusta amb rodes que uns mossos s’encarregaven d’empènyer cap als magatzems dels voltants. Ara els substituiran per uns altres més lleugers. Llàstima, encara que m’alegro pels mossos.
Una segona vida per al barri i el seu epicentre, el mercat
La bella estructura construïda al segle XIX va començar a donar símptomes de cansament i l’any 2007 començar un període d’obres de reforma que van suposar el trasllat dels tres mercats a unes estructures prefabricades provisionals als carrers adjacents. El procés de rehabilitació va sofrir diversos retards, el més important dels quals el va motivar la troballa de restes arqueològiques.
Després d’aquestes llargues i discutides obres, el mercat s’ha reobert al 2018 sota el mandat de l’alcaldessa Ada Colau i el seu equip de govern que ha insistit molt que el nou mercat ha de servir per conservar l’essència del barri. El temps dirà si ho aconsegueix.
S’ha volgut aprofitar la rehabilitació d’aquests més de 50.000 metres quadrats per construir aparcaments i equipament urbà. S’han alliberat els patis interiors que abans s’utilitzaven solament per a càrrega i descàrrega.
El recinte compta amb innovacions que els visitants no podran percebre a simple vista com, per exemple, el sistema de climatització d’energia sostenible. Altres novetats són més evidents.
Les obres han fet sortir a la llum les joies arqueològiques que guardaven les entranyes de l’edifici: un tram de la Via Augusta romana original, un tram de les muralles del segle XVII entre els carrers Urgell i Manso, el baluard de Sant Antoni i una necròpoli, també de l’època romana.
Els voltants el Mercat s’han convertit en zona per als vianants en la qual molts dels bars i comerços estan també traient la seva millor cara per posar-se a l’altura del flamant mercat. Hi ha il·lusió per aquesta nova etapa com ho prova el nombre de visitants, 60.000 per ser exactes, entre veïns, barcelonins i turistes que van acostar a conèixer el nou mercat.
Un dels seus personatges més entranyables, el mag i astròleg Félix Llaugé Dausà, conegut com el Mag Félix, va dedicar el segon diumenge de la seva obertura a beneir les instal·lacions, als paradistes i als clients. El varen acompanyar el periodista Pere Vall, el germà del qual Joan Vall ha regentat durant gairebé vint anys una parada especialitzada en el col·leccionisme de cinema, i alguns antics comerciants que volien veure les novetats de primera mà.
Haig de dir que plovia, però això, com sempre no va ser problema. Ens va permetre complir la cerimònia completa: desdejunar, fer tertúlia, passejar les parades i, finalment, anar a fer el vermut. Com tota la vida s’ha fet en el Mercat de Sant Antoni.
Com a complement, i fins i tot com a alternativa al Mercat de la Boquería, la visita al Mercat de Sant Antoni ha de figurar en el vostre planning de visita a la ciutat. Si necessiteu més motius us diré que l’oferta gastronòmica de la zona és per xuclar-se els dits. Paraula de Barcelonina.
Tip: Alguns passatges propers encara guarden els típics carros de fusta per emmagatzemar les mercaderies quan cada dia es desmantellen les parades. Sabeu que van arribar a utilitzar-se 400 carros? A veure si veieu algun.