Tot va començar en la dècada dels feliços 20. Dos eren les societats empresarials que van optar al projecte de dotar la Ciutat Comtal d’una manera de transport massiu, ràpid i econòmic, superant el vell tramvia: La Sociedad Ferrocarril Metropolitano i la Sociedad Gran Metropolitano. La primera va treballar per unir els barris de Sants i Sant Martí i la segona el passeig Colom amb el barri de Gràcia. Les obres van començar el 1921 i, al desembre de 1924, es van inaugurar els 2,7 quilòmetres del primer tram del Gran Metro, entre Lesseps i Plaça Catalunya. Dos anys més tard es va afegir la línia, anomenada Transversal, entre la Bordeta i Plaça Catalunya. I abans de la Guerra Civil, el 1934, es comptava ja amb una altra ramificació que es bifurcava al carrer Aragó i, per sota de la Via Laietana, arribava fins a Correus.
90 anys de Metro a Barcelona
En aquests 90 anys, la xarxa de metro ha arribat a més de 100 quilòmetres amb 141 estacions. Al milió de persones que diàriament l’utilitza se’ls faria gairebé impossible imaginar una Barcelona sense Metro. Bé, en realitat, imaginar-se una Àrea Metropolitana que no estigués interconnectada pel Metro ja que les línies s’estenen a altres municipis com Santa Coloma de Gramenet, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona o Cornellà.
Des de l’aparició dels primers trens, amb els seus pesats vagons de ferro, fins als més moderns, que funcionen sense
conductor gràcies a la moderna tecnologia, abunden les raons per celebrar aquestes nou dècades de viatges subterranis. De fet, durant l’any 2014 es van dur a terme moltes activitats amb aquesta finalitat festiu com la Discovery Underground Barcelona. Una cursa a peu de 10 km, no competitiva i organitzada per Discovery Max que es va córrer, a la nit de 28 d’agost, entre les estacions d’Universitat i Gorg. Concerts, exposicions, projeccions, concursos literaris… Barcelona i el seu metro han estat molt units en aquest Aniversari. I és que aquest servei de transport públic és un dels més ben valorats pels ciutadans (això té mèrit!) i, sens dubte, també pels milers de turistes que ens visiten i l’utilitzen diàriament.
Anècdotes molt Metropolitanes
90 anys de trajectes que semblen sempre iguals i rutinaris però que han hagut de generar milers i milers d’històries i anècdotes. Només els més majors recordaran que algunes estacions es van fer servir de refugi antiaeri durant la Guerra Civil espanyola. Els amants de la Barcelona Oculta hauran sentit parlar de les 12 estacions fantasma que no es van arribar a utilitzar com l’estació Gaudí, propera a la de la Sagrada Família (L5), que en alguna ocasió es decora per Nadal o s’utilitza amb finalitats publicitàries . O la de Correus, a sota de l’edifici del mateix nom, al final de Via Laietana, que pot encara veure fugaçment en passar amb la línea 4 o a través de les reixetes que donen al carrer. O la de l’Avinguda de la Llum, situada tan a prop de la Plaça Catalunya que no es va arribar a utilitzar com a estació de metro encara es va connectar amb la dels Ferrocarrils Catalans. Com una prolongació aquest espai, es va excavar una miniatura de ciutat que va arribar a estar ocupada per un total de 68 botigues molt diverses, amb un cinema, un saló recreatiu, i, segons expliquen, fins i tot dutxes públiques.
Ara per ara, al Metro de Barcelona segueix en constant evolució. Es milloren les seves instal·lacions, s’obren noves botigues i bars més moderns als passadissos de transbord entre línies, s’espera amb il·lusió el multi intercanviador de Sagrera i la línia que hi haurà d’arribar fins a l’Aeroport del Prat.
I les històries humanes se succeeixen també sense parar. Per a mostra un botó musical protagonitzat per Ramon Julibert, que es va dedicar durant molts anys a cantar òpera a la seva peculiar manera a l’estació de Passeig de Gràcia (L3) tal com ens ho recull “L’Home del metro” (“L’home del Metro” ) un recent i interessant documental dirigit per Joan Vall Karsunke.