Aquest any se celebra el 150 aniversari del naixement d’un dels arquitectes més prestigiosos de la història recent. Sembla que si no hagués existit Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) caldria inventar-lo. Aquest arquitecte català és, al costat d’Antoni Gaudí i Domènech i Montaner, l’autor de les millors construccions arquitectòniques del modernisme i el noucentisme català.
Fora de la ciutat comtal, per exemple a Sant Sadurní d’Anoia o Mataró la seva ciutat d’origen, també hi ha mostres de la seva prolífica activitat constructiva. Però si ens voleu acompanyar anem a començar un passeig pels carrers de Barcelona on es concentra la major part de la seva obra.
Els 4 Gats
Comencem per la casa Martí al carrer Montsió 3. Els amics dels tours de Barcelonina pel barri Gòtic ja coneixen molt bé aquest enclavament. Aquí es troba el mític bar bohemi Els 4 gats. La casa és una veritable fantasia que reinventa el medieval i que respon al gran coneixement que tenia Puig de l’art romànic i gòtic.
Seguiu-ara per la Via Laietana. Passem per davant del número 37. És un gran edifici la major part dedicat a oficines, molt modern per a l’època per les dimensions de cada despatx i l’ús de la llum. Es tracta de la casa Guarro, encarregada el 1922 per una coneguda família de potentats del paper.
La Casa De les Punxes
Un edifici de Puig molt conegut per fora, però que ha estat obert al públic recentment, és la Casa Terradas també anomenada la Casa de les Punxes a l’Avinguda Diagonal. La visita està organitzada al voltant de la iconografia dels dracs i la llegenda de Sant Jordi, un dels motius escultòrics preferits del senyor Josep, però sobretot val la pena conèixer terrat de l’edifici que es remata amb les famoses “punxes”.
Don Casimir també va encarregar al mateix arquitecte un edifici al Passeig de Gràcia número 48 on va instal·lar la seva residència. Es tracta d’una obra molt sòbria de Puig i Cadafalch en què només destaca una tribuna de fusta treballada. En això s’assembla a la gran casa de Pich i Pou que va construir prop de la plaça de Catalunya, cantonada amb Rambla. Allà va tornar a controlar els excessos de la imaginació modernista excepte per la pinzellada barroca de la porta d’entrada. Aquestes obres, com la de la casa Guarro, són l’exemple del Puig més racionalista que s’inspira en la nova arquitectura americana d’entreguerres.
No tots els encàrrecs dels seus clients van acabar en èxit. A la cruïlla de la Rambla de Catalunya amb la Diagonal, s’alça la Casa Serra que a punt va estar de ser enderrocada per abandonament a una comunitat religiosa. I és que al milionari senyor Serra la casa li va semblar un espant en què es va negar a viure. Avui a la seu de la Diputació de Barcelona. Ens hem acostumat a la seva silueta de petit castell amb torres i merlets contrastant amb el modern edifici al que es troba adossada.
Tenint en compte que ens trobem a la Rambla Catalunya, envoltats de fantàstiques terrasses on carregar piles, us proposem una pausa fins a la segona part de la passejada.