Vivim un moment estrany per a la fotografia. D’una banda, es valoren els fotògrafs professionals i el seu treball ocupa les pàgines de les més prestigioses revistes i les sales d’exposicions del món sencer. Per l’altre, la tecnologia permet tant experimentar amb meravelloses fotos digitals com retornar als orígens i treballar com ho van fer els pioners amb meravellosos resultats. Sens dubte es troben en el seu apogeu especialitats com la fotografia de moda o la de viatges. Però, al mateix temps, la proliferació de càmeres compactes i la revolució dels telèfons mòbils amb càmera incorporada han contribuït a banalitzar l’acte fotogràfic fins a límits insospitats.
El viatger constitueix un dels principals tipus de fotògrafs amateurs. En el seu desig de perpetuar el record del seu viatge de forma gairebé inesborrable malda per disparar la seva càmera en totes direccions per captar els millors instants de la seva visita.
Barcelona, ciutat fotogènica
La veritat és que la Ciutat Comtal és una urbs molt fotogènica i la seva història molt lligada a aquest art de captar l’efímer. Sense voler ser massa exhaustius, solament ens bastarà remuntar-nos a la fi del segle XIX, principis del XX, per descobrir dos grans estudis fotogràfics a l’altura dels quals es van instal·lar a París i altres ciutats del món després de la invenció de la fotografia.
Un d’ells va ser l’Estudi Napoleó, fundat per Antonio Fernández Soriano, Anaïs Tiffon (una de les primeres dones fotògrafes) i Emilio Fernández Tiffon. Situat primer al carrer Ferran i després a la Rambla de Santa Mónica, nombres 15 i 17, on després va estar el famós Frontó Colon. El nou estudi es va inaugurar el 3 de juliol de 1893, amb gran desplegament de mitjans de propaganda com ho demostra l’existència d’un cartell executat per Alexandre de Riquer.
El fotògraf Pablo Audouard, va inaugurar en 1905, l’altre estudi de moda ocupant l’entresòl de la Casa Lleó Morera, en el Passeig de Gracia, número 35, cantonada amb el carrer Consell de Cent. També aquesta obertura va ser molt sonada i va ocupar les pàgines de la premsa.
Hem de tenir en compte que a més de ser establiments destinats a la comercialització d’una disciplina artística moderna, els edificis que albergaven la seva activitat també destacaven per la seva novetat i importància arquitectònica. Fins a aquell moment la professió de fotògraf era més aviat itinerant i no pocs obrien els seus estudis en els jardins de la seva casa o als terrats dels edificis per poder construir espais amb parets envidrades i aprofitar així la llum.
Ara com ara, la fotografia segueix sent una protagonista de la ciutat que compta amb l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, la llibreria especialitzada Kowasa al carrer Mallorca, les tendes especialitzades La cámara lúcida a Gran de Gracia o Arpi a la Rambla de Catalunya des de fa més de 65 anys, les galeries Hartmann, Colectania o Tagomago entre unes altres.
Barcelona i l’art de fer una bona fotografia
per finalitzar el nostre recorregut d’avui us volem parlar d’un estudi molt nou (obert a l’octubre de 2014) i que representa per a nosaltres la màxima originalitat en foto. El Señor Archer, obert al Barri del Raval i dirigit pel fotògraf Alberto Gamazo, és, com expliquen a la seva pàgina web, un estudi de fotografia química que ofereix sessions de retrat usant la tècnica del col·lodió humit, “pionera en el desenvolupament de la fotografia en els seus orígens a mitjan segle XIX. A mig camí entre la fotografia i l’alquímia, aquest procés recupera els valors de la fotografia feta a mà, lluny d’automatismes i mapes de bits, amb paciència i criteri.” Per què no et passes a descobrir com és la fotografia slow i t’encarregues un retrat?