Coneixes la Plaça Reial de Barcelona? Segur que si o que l’has vist en milers de postals i fotos d’Instagram. És un dels punts més concorreguts de la ciutat i no obstant això guarda la llum i la tranquil·litat d’una plaça clàssica. Avui et parlarem d’alguns dels seus secrets més ben guardats.
De la calma a la marxa
Qui anirà a suposar que, en l’emplaçament d’una de les places més emblemàtiques de Barcelona, la Plaça Reial, es trobava el tranquil convent de monjos caputxins de Santa Madrona. I qui hauria dit que aquesta obra realitzada en 1848, per l’arquitecte Daniel Molina en un equilibrat estil neoclàssic seria el que és avui: un lloc de trobada de la Barcelona més marxosa.
Aquesta és una gran plaça a l’estil de les europees de l’època però no es van construir en ella ni galeries comercials ni teatres com a París o Praga. El conjunt dels seus edificis resulta bastant uniforme amb una planta baixa porticada i les façanes adornades amb motius de terracota clàssics, bustos de navegants i d’exploradors americans i escuts suportats indis.
La seva construcció planteja una disposició singular dels elements arquitectònics aconseguint que la plaça sembli quadrangular quan en realitat és trapezoïdal. L’arquitecte va encertar donant cabuda en la seva estructura a diversos passatges que connecten l’espai amb els carrerons del traçat medieval que havien quedat tallats per la plaça.
Elements decoratius: Gaudí ens il·lumina
Els més observadors veuran que els seus fanals són molt originals. El motiu és que van ser dissenyats per un geni que encara no era molt conegut en aquell moment: Antoni Gaudí.
Imitant el brancatge d’un arbre, amb aquest amor per les formes naturals que va caracteritzar a l’arquitecte, el fanal es sosté per un peu de marbre negre i, a l’extrem superior, es poden veure serps enredades amb els símbols del déu Mercuri protector del comerç , just una de les activitats més importants de Barcelona. Aquest magnífic model havia d’haver estat el de tots els fanals de la ciutat. Però eren massa cares així que només hi ha cinc exemplars: dos en aquesta plaça i tres a Pla de Palau.
Com veieu, la presència de les obres de l’arquitecte Gaudí és un motiu recurrent en tots els barris de la ciutat.
La font del centre, representant les Tres Gràcies, va ser construïda el 1876 i la va dissenyar un francès, Antoine Durenne, autor de diversos monuments a Espanya, concretament a Osca i a Màlaga. Quan es va inaugurar, a la plaça també hi havia una estàtua de Ferran el Catòlic però la van destrossar a cops de pedra. Algun que un altre incident violent va tenir lloc entre aquestes columnes però afortunadament l’alegria s’ha imposat en el lloc.
Una plaça amb amor a l’art
Un dels seus edificis alberga la Fundació Setba que té el seu origen en els projectes culturals de Setba Zona d’Art, un espai polivalent destinat a la difusió de l’art i la cultura. Aquí es realitzen exposicions i conferències però, a més, cal esmentar que en aquest mateix lloc van viure el filòsof català Francesc Pujols i el mític agitador bohemi Ocaña, tot un símbol de la Barcelona transgressora de l’època post franquista coneguda com la Transició. Allí va viure també el famós cantautor Lluís Llach i va treballar l’escultor Josep Maria Subirachs.
La Fundació es pot visitar uns mesos a l’any i el més interessant és que, des de 2012, reuneix un arxiu amb la memòria de la Plaça Reial amb obres i objectes dels seus habitants més emblemàtics.
Als anys 80, els arquitectes Frederic de Correa i Alfons Milà van remodelar la plaça, van afegir les seves característiques palmeres i van suprimir el trànsit. Precisament, al número 18 de la plaça es troba el despatx d’arquitectura MBM que compta amb els famosos Bohigas, Martorell, Mackay, Capdevila i Gual. I també hi ha la redacció de la revista d’oci Time Out Barcelona.
Locals mítics per a tots els gustos
Però realment a aquesta plaça se la coneix per ser un dels llocs amb més encant turístic i per la seva oferta d’oci que es materialitza en les seves terrasses i bars. Sobretot en dos dels seus establiments estrella: la sala de Jazz Jamboree i el local flamenc Los Tarantos.
L’escenari del Jamboree porta anys proposant les actuacions de figures internacionals de jazz. Recentment també s’ha obert a altres estils i, arribada la matinada, es converteix en una magnífica discoteca.
Aquesta plaça polifacètica compta també amb les sales de concerts Sidecar i Karma i el mític bar Glaciar.
Per esmentar algun lloc ja desaparegut, us direm que en el nº8 obria les seves portes el Museu Pedagògic de Ciències Naturals i el Gran Cafè Espanyol freqüentat en la seva època daurada per famosos com Ava Gardner, Mario Cabré, Joan Miró i Salvador Dalí.
I si parlem de locals és imprescindible visitar el Ocaña; un restaurant tan original com el personatge que li va donar nom: José Pérez Ocaña. Tal com us hem comentat va ser un transvestit i icona de la contracultura que “va regnar” a la plaça al costat de insignes artistes com els dibuixants Nazario i Copi.
Des d’aquí, i després d’una cerveseta refrescant, podeu visitar: La Rambla, el mercat de la Boqueria, el teatre del Liceu, la plaça Sant Jaume … i una infinitat de llocs del top ten de Barcelona.